1) Mira al mapa interactiu si tens un comitè de solidaritat a la teva zona i posa’t en contacte.

2) Si no en trobes cap, deixa’ns les teves dades al formulari i et connectarem amb altres persones del teu voltant. http://bit.ly/2yrkACR

3) Si tens cap dubte, contacta’ns a info@withcatalonia.org


NOTA: Aquest text ja s’havia acordat quan es van produir nous fets molt greus: l’empresonament sense fiança de Jordi Cuixart i de Jordi Sànchez, líders dels dos grans moviments ciutadans sobiranistes; i l’atemptat de l’estat espanyol contra la democràcia a Catalunya mitjançant l’intent d’aplicar el 155. Aquests fets només confirmen la importància d’impulsar la solidaritat.

Catalunya necessita la vostra solidaritat

El dia 1 d’octubre, quan milions de catalans i catalanes votàvem sobre la nostra autodeterminació, el govern de l’Estat espanyol va enviar milers de policies paramilitars per atacar-nos brutalment. La violència exercida cap al poble i, en contrapunt, la solidesa democràtica dels centenars de milers de persones que van defensar pacíficament els col·legis electorals, expliquen perfectament aquest conflicte.

La societat catalana és diversa i plural, està construïda sobre un ferm solatge d’associacions, organitzacions i plataformes amb un fort contingut progressista, les quals han promogut polítiques per la igualtat efectiva de dones i homes i contra l’assetjament sexual; contra els desallotjaments i la pobresa energètica; contra el fracking; un impost sobre l’energia nuclear; la prohibició de la tauromàquia; la prohibició de les bales de goma… Totes aquestes mesures han estat anul·lades per l’Estat espanyol. Enguany, s’ha celebrat a Catalunya la manifestació més gran d’Europa a favor de l’acollida de refugiats. La manifestació en resposta als terribles atemptats de Barcelona i Cambrils va ser un clam per la pau, l’antiracisme i la convivència. Que ningú no s’atreveixi a titllar aquesta societat d’etnicista o retrògrada.

Es pot estar més o menys d’acord amb la independència, però s’ha de respectar el dret del poble català a decidir el nostre futur. I malgrat la violència policial, que va deixar a 900 persones ferides, l’1 d’octubre vam decidir clarament.

En el referèndum d’autodeterminació de l’1-O, més de dos milions de persones han votat per una república catalana independent, més del 90% dels votants. Es tracta d’un nivell de participació que supera la de les consultes sobre l’actual estatut d’autonomia o sobre la constitució europea, i ningú no va qüestionar la validesa d’aquells referèndums. La participació és encara més impressionant tenint en compte la repressió. Del total de 2.300 col·legis electorals, uns 400 van ser tancats per accions policials o administratives, afectant així unes 770.000 persones censades, que van veure perjudicat el seu dret a vot.

En aquest sentit, no podem deixar de banda totes aquelles persones (algunes d’elles sotasignats) que no van poder votar perquè el referèndum es va celebrar sota la llei electoral espanyola, la qual nega el vot per qüestions d’origen, tot i residir des de fa molt de temps en el mateix territori. Malgrat això, han participat de forma molt activa per defensar el dret a decidir del poble català.

Al llarg dels últims mesos i setmanes, moltes persones han estat investigades, portades als tribunals o fins i tot detingudes per les seves idees; la policia paramilitar espanyola ha intervingut oficines del govern català i mitjans de comunicació; han tancat unes 150 pàgines web… L’actual estat d’excepció imposat a Catalunya reactiva molts records de la dictadura franquista. És un nou indici de les mancances democràtiques que es pateixen a l’Estat espanyol, on encara no s’ha fet justícia per a les persones desaparegudes sota la dictadura i on el feixisme gaudeix d’una impunitat preocupant.

Sabem que el dret a decidir és secundat per un 83% de la població: tot i la diversitat d’opinions que hi ha respecte a la independència, no deixem de ser un sol poble. Treballem i volem seguir treballant des de la base perquè no es trenquin els lligams i perquè no ens divideixin. Això serà possible dins el marc d’un procés constituent, en la feina pacient de debat i de construcció d’una societat que porti avenços socials per a tothom. No ho podríem fer, però, sota la suspensió dels drets democràtics, i segurament socials, que implicaria la victòria de la repressió.

El govern de l’Estat espanyol no ens vol escoltar, com no ho ha fet al llarg d’aquests anys, i de moment els governs dels altres estats li fan costat. Queda palès que sense una forta pressió per part de la ciutadania ells tampoc faran cas a la nostra demanda democràtica.

Per això, és fonamental que la societat civil del món denunciï la repressió i doni suport al dret a decidir del poble de Catalunya.

Demanem a les diverses persones i organitzacions que us poseu en marxa, formant moviments de solidaritat amb els drets democràtics de Catalunya i contra la repressió. La lluita del poble català demostra que la nostra força rau en la participació popular. Per tant, us animem a:

—Crear espais unitaris de mobilització i pressió que abastin totes les forces democràtiques i progressistes que vulguin estar “#AmbCatalunya”;

—Organitzar actes públics, parades al carrer i altres activitats per difondre el que està passant a Catalunya, i desmentir les versions interessades que es promouen des dels sectors més retrògrades de l’Estat espanyol i els seus aliats;

—Convocar manifestacions i concentracions: segons la vostra agenda local; com a part de convocatòries internacionals planificades; o com a respostes urgents davant una nova escalada de la repressió a Catalunya;

—Posar la imaginació i l’espontaneïtat al poder! Penseu altres formes d’acció i si funcionen, feu-nos-ho saber perquè es puguin difondre i generalitzar

—Rebre delegacions que visitin Catalunya per conèixer i acompanyar la nostra lluita; valorem la possibilitat de convocar una trobada internacional a Barcelona.

Cal entendre, a cada ciutat i a cada país, el que està en joc. Si avui es permet que es reprimeixi impunement el dret a decidir, demà poden ser reprimits altres drets fonamentals a qualsevol altre indret.

La lluita de Catalunya forma part de la lluita per la democràcia i la justícia de la majoria de la gent del món. Així que, si us plau, activeu la solidaritat amb Catalunya. Per nosaltres i per vosaltres.

 

Signen a títol individual

Adriano Galante, president del Sindicat de Músics Activistes de Catalunya

Albano Dante Fachin, Secretari General de Podem Catalunya

Alex Rosa, regidor, Tiana

Alfons Pérez, membre de l’Observatori del Deute en la Globalització

Anna Palou Solé, periodista i activista de Stop Mare Mortum

Antoni Trobat, periodista i treballador del tercer sector

Aritz Garcia, president de Sodepau

Arnau Galí Montiel, educador social

Arnau Pons, poeta i traductor

Bárbara Ramajo, membre de Bollos en Teoría

Bel Busquets, diputada i portaveu de Més per Mallorca al Parlament de les Illes Balears

Bel Olid, escriptora

Betlem C. Bel, activista feminista

Blanca Llum Vidal, poeta

Carles Rebassa, escriptor

Carme Abril Ferrer, professora de llengua i literatura catalana

Carme Puig Antich, germana de Salvador Puig Antich i lluitadora contra el franquisme

Carme Sansa, actriu, Teatre amb el Referèndum

Clara Camps, professora

Consol Barberà, membre de la junta d’Escola Valenciana

Cristina Mas, membre del Comitè de Solidaritat amb el Poble Sirià i de Lluita Internacionalista

David Caño, poeta

David Companyon, ex membre de la Mesa del Parlament

David Fernández, periodista

David Karvala, activista social i de Marx21

David Minoves, president del CIEMEN

Diego Rejón, treballador i membre del Comitè d’empresa de Seat-VW a Martorell

Eugeni Rodríguez, activista LGBTI i impulsor de la lluita contra la LGBTIfòbia

Eulàlia Reguant, exdiputada i tècnica del tercer sector

Eva Fernández, activista feminista, ex-presidenta FAVB

Fatiha El Mouali, activista social

Fatou Secka, activista contra la mutilació genital femenina

Fina Rubio, Huacal: ONG de solidaritat amb El Salvador

Francesc Serra, Coordinador Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes

Francesc Tubau, activista de la Plataforma Aturem la Guerra

Ghassan Saliba, sindicalista de CCOO de Catalunya

Guifré Bombilà, cuiner

Ibai Arabide, periodista i advocat

Imma Puig Antich, germana de Salvador Puig Antich i lluitadora contra el franquisme

Iolanda Fresnillo, socióloga

Iolanda Maurici, membre d’UM9 i d’Entitat Ger

Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC

Isa Chacon, militant de la CUP

Jaume Botey, activista social i polític de L’Hospitalet de Llobregat

Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear

Joan Tardà, diputat al Congrés espanyol

Jordi Martí Font, regidor, Tarragona

Jordi Muñoz i Burzon, mestre i membre del moviment antimilitarista

Jordi Sebastià, eurodiputat

Josep Bel, sindicalista i membre de Procés Constituent

Josep Giralt, activista pels drets de les persones amb discapacitats

Josep Maria Terricabras, eurodiputat

Juan Manuel Ávila, Observatorio por la autonomía y derechos de los pueblos indígenas en Colombia

Lídia Pujol, intèrpret i cantant

Luis Blanco Maldonado, membre de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)

Maria Gabriela Serra, mestra

Marc Casanovas, redacción de Viento Sur

Marco Aparicio, professor, Universitat de Girona

Margalida Ramis, activista ecologista i portaveu del GOB (Mallorca)

Maria Dantas, activista d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme

Maria Rodó de Zárate, investigadora i membre de Gatamaula Feminista

Marina G. Morante, activista del Comitè de Defensa de la República, Nou Barris

Marta Jorba, investigadora i activista feminista

Martí Sales, escriptor

Mercè Otero Vidal, activista de Ca La Dona

Merçona Puig Antich, germana de Salvador Puig Antich i lluitadora contra el franquisme

Mireia Herrera Prats , membre de la Marxa de la dignitat

Mònica Álvaro, diputada i portaveu de Compromís a les Corts Valencianes

Montserrat Higueras, feminista i integrant de Dones pel Sí

Mostafà Shaimi, activista de Salt Antiracista

Mouafak Assad, Associació Sirio-Catalana per la Llibertat i la Democràcia

Núria Comerma i Cortada, antropòloga

Núria Vidal de Llobatera i Pomar, membre d’Ecologistes en Acció, activista per la justicia social i ambiental

Omaira Beltrán, coordinadora de Llatins per Catalunya

Pau Alabajos, cantant

Pau Urenya Micó, professor de Filosofia

Pep Cruanyes, Comissió de la Dignitat

Pilar Àngels Pujol, activista feminista

Pilar Massana, treballadora social, membre de Cristians del segle XXI

Pilar Rebaque, activista del moviment feminista

Ramon Font, membre de la USTEC·STEs

Rocío Varela, membre de la Federació d’Altres Activitats (IAC)

Rolando d’Alessandro, Libera Associazione Italo Catalana Antifascista

Roser Pineda i Casademont, il·lustradora i feministes per la independència

Roser Veciana, ex-regidora, Ajuntament de Barcelona

Ruben Wagensberg, impulsor de Casa Nostra Casa Vostra

Teresa Forcades i Vila, metgessa, teòloga i monja benedictina

Txell Bragulat, directora, Mostra de Cinema Àrab

Vidal Aragonés, advocat i professor de Dret

Xavier Antich, filòsof

Xavier Artigas, Metromuster

Yacine Belahcen, cantant

Sara Tuñí, economista

Jordi Rubio, economista

Alex Guillamon, psicòleg

Montserrat Higueras, coordinadora de la sectorial de dones de l’ANC

Angels Pujol, activista de Dones Pel Sí

Pedro Mercadé Delegat CGT ensenyament