“No és just que s’imposi l’escola en català a les famílies castellano-parlants”

L’escola en català va ser una demanda impulsada per famílies castellano-parlants, de classe treballadora, als anys 80. Aquestes famílies van veure que amb només unes poques hores de classe a la setmana, els seus fills i filles no aprenien bé el català. Existien escoles privades en català, però va ser precisament la comunitat castellano-parlant la que va exigir l’escola pública en català.

Gràcies a aquestes lluites, es va iniciar el sistema d’immersió lingüística al col·legi Rosselló-Pòrcel de Santa Coloma, durant el curs de 1983-84. Vist el seu èxit, al llarg de la següent dècada es va estendre el model a les escoles d’arreu de Catalunya.

L’escolarització en català no perjudica cap sector de l’alumnat, més aviat al contrari; la immersió permet assolir un bilingüisme real, cosa que millora les capacitats lingüístiques en general. Segons els informes del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu “l’alumnat català passa a l’educació secundària obligatòria amb un domini efectiu i similar d’ambdues llengües oficials”. A més a més, “els alumnes que tenen un bon rendiment en una llengua generalment mostren bons resultats també en l’altra”.

Per resumir, l’escola en català no és una imposició sobre les famílies obreres castellano-parlants; és més aviat un model d’èxit aconseguit en gran part gràcies a les seves lluites.

FAQs  
 

Aquesta entrada també està disponible en: English Français Español

Facebook