“Els Balcans ens van mostrar com acaben aquestes coses: no en volem una repetició”

Aquest argument parteix de la idea que tot conflicte que tingui a veure amb la qüestió nacional desembocarà en una guerra civil i la posterior neteja ètnica, però els punts de comparació entre el conflicte dels Balcans i el de Catalunya i Espanya són mínims.

Històricament els Balcans són una cruïlla de camins entre els imperis otomà, rus i austro-hongarès. Hi conviuen diverses religions—el catolicisme, el cristianisme ortodox, l’islam…— i d’altres minories nombroses, com el poble rom (gitano). I mentre hi ha zones amb més presència d’una nacionalitat, cultura o religió que altres, totes es barregen; hi ha pobles i ciutats amb diferents majories i minories molt a prop les unes de les altres. Per això, els intents de crear als Balcans estats-nació més o menys homogenis sempre han comportat guerra i neteja ètnica.

El cas català és diferent. No fa gaire El País va informar d’una enquesta de la població de Catalunya que demostrava que només el 3% se sentia solament espanyol; un altre 5% se sentia “més espanyol que català”; el 90% se sentia tant o més català que espanyol. En breu, aquestes xifres demostren que a Catalunya existeix un fort sentiment de pertinença al país, que no entra en contradicció amb el sentiment bastant estès d’identitat espanyola.

En els darrers anys, Catalunya ha passat a ser un país molt més divers, amb moltes persones de diferents parts del món, tant d’altres països europeus com de tots els continents. Això ha fet créixer la riquesa cultural del país però de cap manera ha comportat una fractura social.

A Catalunya avui, la majoria de les persones tenen identitats plurals —s’hi combinen sentiments nacionals de Catalunya, d’Espanya i d’un centenar llarg d’altres països del món— però hi ha un grau elevat de consens sobre el fet que vivim a Catalunya.

La tragèdia dels Balcans va ser producte d’un complex mosaic d’identitats nacionals, enfrontades per culpa de polítics sense escrúpols.

Un desenllaç bèl·lic aquí no és gens probable. Perquè sigui impossible del tot, cal deixar de donar via lliure als polítics sense escrúpols i obrir un diàleg sobre com respondre a les demandes democràtiques de la població de Catalunya.

FAQs  
 

Aquesta entrada també està disponible en: English Français Español

Facebook