“Necessitem menys fronteres, no més”

La lluita catalana en realitat té més a veure amb eliminar fronteres que no pas amb posar-les. En canvi, la brutal repressió estatal contra el moviment sobiranista té l’objectiu de mantenir les fronteres espanyoles actuals, amb Catalunya dins d’elles.

L’internacionalisme sempre ha estat fort a Catalunya, al menys des de l’auge del sindicalisme fa més d’un segle. Després de les protestes de Seattle, a principis de la dècada del 2000, Catalunya va ser un referent del moviment per la justícia global, mal anomenat “antiglobalització”. El 2003, Catalunya va protagonitzar un dels grans moviments contra la guerra il·legal a l’Iraq, impulsada entre altres pel govern de José María Aznar.

Avui, el desig de trencar amb l’Estat espanyol és impulsat, entre altres coses, per l’intent d’obrir les fronteres a les persones refugiades que el govern espanyol s’ha negat a acollir, incomplint així el dret internacional, els mínims d’humanitat i també els seus propis compromisos.

Són els defensors de l’estatus quo els que promouen les fronteres entre les persones. I ho fan amb arguments hipòcrites. Sembla que l’única frontera que els molesta és la d’una futura república catalana; ni se’ls passa pel cap retirar les tanques de fil ferro de les fronteres actuals de l’Estat espanyol, ni molt menys eliminar aquestes fronteres del tot.

FAQs  
 

Aquesta entrada també està disponible en: English Français Español

Facebook