Repressió i Presos Polítics

Notes del grup de treball sobre Repressió i Presos Polítics a la trobada internacional de With Catalonia

dissabte 16 de desembre, 17 hores

Assistents:: Jesús (La Directa), Marta (Iridia i Som Defensores), Ignasi (Informe Minotaure), Mireia (CGT), Helena (Grup de suport Alfon), Nestor (SAT), Arran, Insurgencias, Xarxa de Familiars.

Jesús, La Directa

Descripció de la jornada de l’1 d’octubre i de les forces i estratègies en joc. Entre els milers de policies nacionals i guàrdies civils desplaçats a Catalunya es troba el 80% dels efectius antidisturbis de l’estat. Els de dalt planegen una operació televisada que, mitjançant la difusió de la por entre el públic, porti al tancament i a l’auto-tancament de la majoria dels 2300 col·legis electorals.

La gent que ha assumit la feina de defensa dels col·legis modifica l’estratègia anunciada (de fer cues a fer barrera), dificultant i retardant l’acció dels cossos armats.

La millor manera d’enfrontar la repressió és la determinació i una massivitat que col·lapsa la maquinària repressiva.

Marta, Iridia i Som defensores

Irídia, La Fede, decideixen activar 3 dispositius. Xarxa d’observadores de drets humans: 70 persones per recopilar testimonis. 18 grups de persones que van cobrir gairebé tots els col·legis electorals de BCN. Aquestes persones estaven en contacte amb un dispositiu físic muntat a la seu d’Irídia a la qual enviaven informes i material gràfic sobre càrregues policials. Al final del dia les observadores van aportat tot el material gravat als seus telèfons i van fer informes sobre càrregues pel que fa a testimonis i víctimes. Irídia va sistematitzar la info per vehicular-la cap a denúncies.

Dispositiu legal: 60 advocades amb 2 línies de telèfon, una per violència policial i l’altra per detencions.

Dispositiu psicosocial, amb 30 psicòlogues. Un mòbil (per exemple a Ramon Llull, on varen fer servir bales de goma provocant greus lesions a un ciutadà) i un altre de fix on portar a terme contenció emocional.

Donat el gran nombre de víctimes, conjuntament amb l’ajuntament de BCN, Irídia munta un servei per atendre a les víctimes que ho desitgessin, 3 setmanes i 300 persones ateses, 65 físicament. La majoria denúncies.

El material gràfic ens està permetent identificar a agents, malgrat que es van saltar tots els protocols policials. I presentar proves: testimonis i material gràfic.

Les querelles van dirigides contra agents concrets identificats i alts càrrecs policials, ja que les càrregues reproduïen un mateix modus operandi. Hem demanat les comunicacions entre alts càrrecs policials i els caps policials que eren al terreny.

Mireia, CGT

La repressió estatal ha estat evident a les vagues dels últims 7 anys, amb detencions, agressions i denúncies. El dret a vaga en teoria està blindat  per la constitució però està regulat per normes pre-constitucionals. D’aquí el volum de processos penals per atemptat i resistència a l’autoritat.

Com a conseqüència, a més de lluitar pels drets propis de classe, hem de portar a terme constantment una tasca anti-repressiva.

Són situacions que de vegades ens desmobilitzen, no anem a les manifestacions i no exercim els nostres drets per por de ser sancionats.

Hi ha una altra repressió: la laboral per exercir els pocs drets que ens queden previstos  a l’estatut dels treballadors. Molts tenim una repressió indirectament estatal, perquè és l’estat qui regula la normativa laboral, i directament per part de les empreses. Empresaris i els seus còmplices necessaris: els sindicats majoritaris. Presó afegida que s’exerceix diàriament.

A les últimes vagues, els sindicats conflictius no només han patit repressió al carrer, sinó que han viscut dificultat amb empreses per adherir-se a una vaga no convocada pels majoritaris.

Ignasi, Minotauro del 78 informe sobre violència institucional

El Règim del 78 vulnera drets. 466 presos polítics des de l’aprovació de la constitució. Règim de poder que vulnera drets sistemàticament. Hem arribat al moment que l’excepcionalitat és la norma.

Informe dividit en 7 parts amb els casos:

1  repressió estatal a les institucions públiques; 9N, querella mesa parlament, alcaldes imputats.

2  repressió estatal en la preparació i celebració del referèndum: entrada a impremtes, pàgines web, ferits.

3 Llibertat d’expressió en institucions: conseller Joan Coma, mesa parlament, comissió, delictes d’odi com a nova forma de reprimir als que critiquen.

4 Participació política. Suspensió d’actes a València amenaça extrema dreta. Vitória, suspèn l’acte la policia local. Assetjament de la seu de la CUP sense ordre judicial.

5  Creuada contra símbols (alcaldessa Berga, Badalona, per obrir el 12 octubre)

6 155  suspensió de l’autogovern.

7 extrema dreta element paraestatal (València 80, Païs Basc, un element més de l’aparell de l’estat.

No és només un problema del PP sinó estructural del regim del 78, Judicatura, legislatiu, mitjans de comunicació i extrema dreta.

2 conclusions: el nivell de brutalitat policial i repressió manté règim de poder status quo. Violència part fonamental del sistema.

Helena, mare d’Alfon

Barri Vallecas. Vaga general 14 novembre 2014 va ser detingut en un piquet de 600/700 persones. Contra retallades a sanitat, educació i drets laborals. Alfon, 21 anys, coordinadora antifeixista, marxista leninista i penya Bukaneros del Rayo Vallecano. Sabem que això es una presa ideal per a l’estat per ideologia i militància.

Muntatge policial: elaboració de relats i proves, cosa habitual a l’EE.

Ells fan servir la llei a gust seu: risc de fuga i no tenir arrelament. A l’advocat que recorre li diuen que és per alarma social, que no constava.

Manifestacions també a nivell de l’estat, una plataforma amb diverses comissions comunicació, accions, caixa resistència i institucional. Que surti de la preventiva. Tots els casos són iguals.

Novembre, judici: Contradiccions en les declaracions de la policia, trencament de la cadena de custòdia tres vegades, no hi ha empremtes i en conclusió pensàvem que no el podien condemnar. Judici polític. Totes les preguntes eren sobre el moviment i les seves relacions. Condemna de 4 anys per tinença d’explosius.

Mur urbà (après d’Euskadi) a la parròquia amb 500 persones.

Nestor, SAT

600 casos.  Vagues generals i més. Ocupacions de terra. Cerro llibertat BBVA Jaén, un any d’ocupació. 17 persones al judici. Córdoba: Somonte 5 anys ocupat + 50 processats. Mig milió d’euros en multes. Accions massives.

Com enfrontem la repressió:

Multes i individualització: insubmisos judicials. Visibilitzar la repressió del sindicalisme. Si no detenen sembla que no hi hagi repressió. Les multes fan més mal perquè escanyen el moviment. Marxa a Madrid (Bódalo) 27 dies vaga de fam a Madrid. Parlament europeu. Cap moció al Parlament. Diversos ajuntaments. Economia cooperativa i oli a xarxes socials, finançament per poder pagar advocats i multes.

Insurgència

AN  ho veu com a terrorisme. Any i mig de procés. Campanyes a nivell local. Estem a l’espera del Suprem. De 4 mesos a un any, no ho sabem. Es pot seguir la campanya a les xarxes socials,

Arran

PP  per ocupació 27 març seu. Campanya pel sí al referèndum- 16-36  anys en total per danys, desordres amb agreujament de violència i discriminació ideològica (odi). És un judici polític. Quan es cita a les persones, no es presenten: desobediència. Mossos i PN van anar a buscar als citats.

Mesures cautelars, desgast, escanyen la teva vida política.

Més acció política, més organització, més treball al carrer és la única manera de lluitar contra la repressió.

Xarxa antirepressiva familiars detingudes

La Xarxa (Red)  naix final 2014. Context:  vagues generals, 12 octubre antifeixistes i repressió dels defensors de drets fonamentals, casos Montoro a Vilanova i la Geltrú,  al final de la campanya 2014 provocació del PP agressió de nois i denúncia contra ells, Familiars de Can Vies, maig 2014, tots aquests i altres van portar les famílies – mares- contra denúncies arbitràries i irregularitat detencions a fer xarxa. Objectiu principal: acompanyar familiars de gent detinguda, encausada en el marc de la dissidència. Venim d’experiències i sensibilitats molt diferents. Els que coneixen la militància del seu fill i els que no. Alguns ex lluitadors i altres no.

Suport psicosocial: És emocionalment dur que detinguin al teu fill i la gent et diu: “alguna cosa haurà fet”. Entendre que és sa que existeixi la dissidència: hi ha un llenguatge, idees, plantejaments que els governs haurien d’escoltar. Ens donem suport mutu i oferim un relat diferent als mitjans de comunicació, administracions, organitzacions amb responsabilitats i capacitat de canvis legislatius i modificacions dels seus protocols.

Provem de crear vincles amb organitzacions afins i animem en aquesta lluita que no és una cosa puntual.

Conclusions Saló del Tinell:  força, solidaritat, fraternitat, sororitat, dignitat, coratge, confiança, generositat i suport mutu, unitat.

 

Aquesta entrada també està disponible en: English Français Español

Facebook